dimarts, 11 de desembre de 2012

Entrevista a Irene Gelabert, jugadora de la UE Rubí (Part I de II)

Avui, la protagonista vé de Mallorca però juga a Rubí.

Avui entrevistem a una jugadora de la UE Rubí, equip de la Primera Catalana de futbol femení, en el seu Grup II, que a pesar de començar força tard en el futbol federat, demostra partit darrera partit ser una jugadora polivalent, donant un al nivell com a mig defensiva, donant la cara quan ha de posar-se a repartir també joc i arribant a actuar en alguns moments amb força criteri com a central. Irene Gelabert va néixer a Campanet, una població amb 2.600 habitants de la comarca d'Es Raiguer de  l'illa de Mallorca i ens explicarà en dos capítols com va arribar al futbol i a la UE Rubí.

Com va començar la teva relació amb el futbol femení?

Tinc molt poca experiència en el futbol femení. Fins que no vaig arribar a la UE Rubí, fa tres temporades, mai havia jugat com a federada, tot i que sempre ho havia desitjat. De petita, vaig provar d'entrenar algun dia amb els nois del poble, però el fet de ser l’única noia em va fer tirar enrere i vaig decidir començar a jugar a tennis, als 6 anys i fins els 18, que el vaig haver de deixar per venir a Catalunya.

Just l’any que vaig haver de marxar de casa per anar a estudiar a la península van formar un equip de futbol femení al CE Campanet, al meu poble. Vaig poder jugar alguns partits amb les companyes del poble i va ser tot un honor poder defensar aquells colors quan sempre ho havia hagut de fer des de la grada veient els equips masculins.

Com vas descobrir el futbol?

Des de ben petita que m’agrada molt el futbol, quan tenia 5 o 6 anys sempre anava a casa del meu cosí i ens passàvem la tarda jugant. Com què ell jugava en un equip, m’ensenyava tot el que aprenia als entrenaments. Ara, ell ha fet carrera per a ser entrenador i jo estic jugant en un equip, crec que portem el futbol a la sang! Gairebé tot el que sé de futbol és gràcies a ell i a les hores que vaig estar al camp del poble veient jugar el CE Campanet.


En un amistós triangular amb el CE Campanet.

Quan vas ser conscient que també existia el futbol femení?

Sabia que hi havia la Superlliga femenina, però no va ser fins als 15 o 16 anys que vaig saber que a Mallorca també hi havia una lliga regional.

Es pot dir que el món del futbol femení el vaig descobrir quan vaig venir a Catalunya.

Que porta a una mallorquina de Campanet a Catalunya? 

Quan vaig acabar el batxillerat vaig haver de marxar de l’illa per a poder cursar els estudis que m’agradaven, enginyeria química, ja que a la Universitat de les Illes Balears no impartien aquesta especialitat. No va ser fàcil deixar la família i amics, però sabia que l’experiència seria increïble i enriquidora.

Com s'ho fa algú que ve a estudiar aquí, per a trobar un equip on seguir practicant el seu esport? Com et va sortir anar a la UE Rubí?

Només portava un mes vivint a Rubí, i en tot aquell temps no havia practicat cap tipus d'esport, només anava de casa a la universitat i de la universitat a casa. Ja no podia aguantar sense fer una mica d'activitat física, les parets de l’habitació em queien a sobre. Un dia em vaig decidir i vaig començar a buscar per internet clubs de tennis a prop de Rubí, però el que vaig trobar estava molt lluny del pis, aleshores vaig pensar en la possibilitat de què aquí hi hagués algun equip femení i així va ser. Vaig trobar la web de la UE Rubí i just aquell dia anunciaven un partit de l’equip femení. No m’ho vaig pensar dos cops i vaig sortir al carrer a buscar el camp. Encara recordo les sensacions que vaig tenir al veure-les jugar, era increïble, tenia davant meu allò que sempre havia desitjat. Quan va acabar el partit vaig anar a parlar amb l’entrenador. Als dos dies vaig començar a entrenar amb les companyes i a les dues setmanes ja tenia fitxa i jugava el meu primer partit!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada