dijous, 27 de gener del 2011

Lídia Romero

T'esperarem!


Lidia Romero, una mostra de l'esforç en persona (Foto: Pedro Salado).

Aquesta entrevista és un comiat a una jugadora, Lidia Romero, que deixa l'equip per un temps. Desprès de 6 temporades en el club, ho fa per estudis, afortunadament, i coneixent el seu cor arlequinat, confiem en que a la seva tornada segueixi donant la cara com sempre ha fet amb la nostre samarreta. Segurament provarà l'aventura del futbol femení anglès i li desitgem tota la sort del món.

Com has viscut, aquests anys al club?


Marxo uns mesos fora i per desgràcia em despenjo de l'equip a mitja lliga. Estic contenta d'haver format part d'aquest club durant siss temporades perquè he viscut moments i he conegut a gent increïble que han anat passant o que encara queden, tant entrenadors com jugadores. Només puc donar les gràcies per aquell que em van donar l'oportunitat a la categoria Nacional que, futbolísticament, no va ser la millor, però a la vegada va ser la que m'ha permès gaudir de totes les demés al club. Donar moltíssims ànims a l'equip actual, perquè te molt potencial i confio en que l'Oriol i el Sergio segueixin exprimint-lo. Com anècdota puc dir que de les sis temporades al Sabadell no he jugat mai dos anys seguits a la mateixa categoria, per tant, espero que ara que me'n vaig serveixi per a que l'equip es mantingui a Primera i es trenqui aquesta tradició!

Què és per tu jugar al futbol?

Per mi el futbol es quelcom que necessito, com qualsevol persona acostumada a fer esport, saps que encara que sigui una disciplina, una rutina i un compromís es la forma perfecte de desconnectar de les obligacions. Buido la ment i gaudeixo. La sensació d'intensitat, de donar-ho tot al camp i obtenir resultats com ha estat el passat diumenge a Manresa es una satisfacció enorme. A la vegada sense adonarte'n creixes com a persona formant part d'un grup i aprenent a portar situacions que després apliques al teu dia a dia. Des dels 10 anys, es una part important de la meva vida.

Portes molts anys en el CE Sabadell, com vas venir a parar al club?

El meu primer club va ser el Juan XXIII, però quan tenia 16 anys es va dissoldre. Una amiga, Anika, que jugava en aquell moment al Sabadell a Nacional, em va dir que vingués a provar a l'equip perquè necessitaven gent. Vaig estar dues setmanes de prova i finalment em van donar el sí. Encara que aquell no va ser un bon any pel Sabadell Femení, i no vaig comptar amb molts minuts per la desaparició de l'equip de Superlliga i la conseqüent baixada de jugadores al nostre equip, vaig aprendre molt i tinc un bon record d'aquella temporada. Vaig ser de les poques que es va quedar a formar part del "nou Sabadell" i encara segueix al club, juntament amb Peque.

Una lateral esquerra convincent, que creus que és el millor del teu joc?

No soc una jugadora tècnica, ni 100 % efectiva, però potser podria dir que poques vegades em falta intensitat i que la velocitat no la porto malament.

Quina posició creus que hauria d'ocupar actualment l'equip, i que creus que li falta per estar més a munt de la taula?

Suposo que la posició es la justament merescuda, els punts son els que parlen. Però si que es veritat que amb l'equip que tenim hauríem d'estar a mitja taula per dalt, ja que em punxat en partits incomprensibles.

Quins son els partits que més et motiven per jugar? Algun rival en especial?
La veritat es que tinc uns quants equips que em motiven més que altres, per lluites per l'ascens o el "no descens" d'anys anteriors. Com serien per exemple el Montcada, Manresa, Cerdanyola... I després clarament el derbi sempre mes esperat contra La Planada. Espero que a la tornada al nostre camp, encara que jo no hi sigui, pugui rebre bones noticies sobre el resultat d'aquest partit!

Molta sort Lidia!

dijous, 20 de gener del 2011

Lídia Rúbio


"Ara hi ha més implicació en el futbol femení"

Lídia Rúbio, jugadora 100% arlequinada (Foto: Pedro Salado)

El 31 de Desembre va complir 19 anys, aquesta arlequinada de cap a peus, que no es perd quasi cap partit tampoc del masculí a casa, i que quan s'enfunda la samarreta arlequinada per jugar amb el femení, és una lateral dreta ràpida, contundent i molt treballadora. Jugadora d'equip, que no perd la cara mai al partit i que si cal també pot jugar d'extrem dret, com ho ha fet sovint en temporades anteriors. Ella és Lídia Rúbio.

Portes moltes temporades al club. Sempre el club va millor?

Aquesta es la cinquena temporada que porto al club, i penso que ha anat millorant l'organització del C.E. Sabadell, i que ara hi ha més implicació en el futbol femení. A més, cada any hi han més equips de noies al Sabadell i espero que segueixi creixent la secció femenina tant al nostre club com als altres.

L'equip ha guanyat a equips de dalt de la taula però ha perdut amb equips de la zona baixa, que creus que falta per ser molt més regulars?

Penso que el que ens falta es estar més concentrades als partits i no confiar-nos tant quan juguem amb equips de la zona baixa, hauríem de sortir tant motivades com quan ens enfrontem amb els equips de dalt.

Tens fama de contundent, és així o és més la fama que t'han posat? Quantes targes portes en la teva carrera?

Sempre vaig a tallar totes les pilotes possibles però que intento fer-ho de la manera més neta que pugui. No em considero una defensa llenyera. Aquest és el cinquè any que jugo a futbol i només me emportat 3 o 4 targetes grogues.

Lateral dret o extrem dret? Com et sents més còmode?

Vaig començar jugant d'extrem dret, però ja porto tres temporades jugant de lateral i hem trobo molt més còmode en aquesta posició.

Els derbis contra La Planada i Can Déu. Son especials per tu o son un partit més?

Trobo que no es pot considerar un partit més, ja que hi ha més rivalitat que amb altres equips i ens enfrontem contra amigues o antigues companyes de vestuari, però tampoc s'ha de donar molta importància perquè no deixen de ser 3 punts més.

divendres, 14 de gener del 2011

Cèlia Olmo


"El club té un bon futbol base femení"

Cèlia Olmo, una vida en arlequinat (Foto: Pedro Salado)

Hem volgut entrevistar a Cèlia Olmo, la primera fèmina en marcar un gol en el Torneig Interpenyes que organitza anualment @rlekinats.com i jugadora del nostre femení. Ella juga d’interior dret en el sènior femení, té 18 anys i encara que no és una habitual titular, quan surt al camp sempre intenta donar el màxim sobre la gespa. Està al club des dels nou anys, exceptuant dues temporada que va haver d’abandonar el futbol, ha vist l’evolució del futbol femení en el CE Sabadell i ens explica que està més que satisfeta amb el que s’ha aconseguit en aquestes últimes temporades.

A part de jugar al primer equip, també has estat al cos tècnic de l'Infantil-Aleví A. Com has portat aquesta dualitat de responsabilitats?

Precisament, fa unes setmanes vaig haver de prendre la decisió de deixar l’Infantil. Estic fent 2n de Batxillerat, és un curs molt important de cara a la selectivitat i he hagut de prioritzar. Tot i això m’enduc bons records de la pre-temporada i de l’ inici d’aquesta.

Creus que la joventut del primer equip pot pesar en moments claus en algun partit?

La joventut del primer equip no pesaria en cap partit si els guanyéssim tots, però com no és el cas, si que pesa. Totes sabem que aquest és un aspecte negatiu, però també hem d’aprofitar els seus avantatges i valorar la projecció que té l’equip. Hauríem de reflectir al camp les ganes de guanyar, la vitalitat i l’energia d’un equip jove com el nostre però per alguna raó no sempre és així, i llavors arriben les derrotes. Alguns partits els hem perdut per falta d’actitud però d’altres per falta d’eficàcia ofensiva. Tenim qualitat per marcar gols però es nota l’absència d'Ana Aranda. És per això que hem de treballar a consciència l’arribada a porteria en els entrenaments perquè també tenim davanteres igualment vàlides.

A pesar de no tenir una gran corpulència, tens un bon xut. És la teva millor qualitat?

Doncs pel que fa al xut, jo considero que em falta potència. Crec que se distribuir bé la pilota al mig del camp, tinc habilitats per driblar i arribar a porteria. Tot i això no he marcat cap gol i espero ansiosa el meu moment de glòria.

Quin futur li veus al CE Sabadell Femení?

Un gran futur la veritat. El club té un bon futbol base femení i si es segueix treballant a totes les categories, d’aquí uns anys el Sabadell es podria fer un nom a nivell nacional, no s’ha de descartar mai aquesta opció. Però de moment hem de tocar de peus a terra, i aconseguir que el Sènior es mantingui a primera i no conformar-nos amb posicions per sota de la meitat de la taula, perquè encara queda molta lliga.

La Planada, Can Déu, CE Sabadell... perjudica o ajuda aquesta competitivitat a la ciutat?

Al contrari, és favorable i sana aquesta competitivitat, sempre que les actituds de les jugadores al camp siguin correctes i l’afició no perdi els papers.