dimecres, 12 de desembre de 2012

Entrevista a Irene Gelabert, jugadora de la UE Rubí (Part II de II)

Companyonia, un valor que Irene ha demostrat a l'equip.

La temporada no la heu pogut començar prou bé, i sembla que l'objectiu serà la salvació, però amb quins equips creus que us jugareu la permanència?

Aquest any crec que ens ha tocat un grup amb un nivell molt alt, respecte a l’any passat. Equips com l'At. Barceloneta, CE Seagull, FC Artés o la UE Tàrrega són amb els que creiem que lluitarem per la permanència. Ens està costant molt als cinc equips aconseguir treure algun punt dels partits, però com ja he dit, aquest any el nivell és altíssim i ens costarà molt aconseguir-ho, però tenim la capacitat i ganes necessàries per tirar endavant!

Quins equips creus que acabaran per dalt? Veus algun clar favorit per l'ascens?

El clar favorit per l’ascens és sens dubte el CE Sabadell, encara no hem jugat contra elles, però he vist algun dels seus partits i tenen un joc impressionant, sembla que juguin en una altra categoria. Tot i la solidesa de les sabadellenques no crec que el CE Manresa i el CECF Les Garrigues deixin el camí molt fàcil per a l’ascens. Encara no hem acabat la primera volta, queden molts partits per disputar i tot pot canviar.

Com veus el futbol femení en general? Progressem adequadament? Que li falta per fer un salt més i acostar-se a ser més professional?

Està progressant bastant bé, se'n parla més que fa uns anys, però encara hi ha moltes coses a millorar. Els de les federacions haurien de veure que el futbol femení en aquest país està totalment capacitat per ser professional. Les jugadores que volen tenir un futur gràcies al futbol no haurien de sortir de casa per aconseguir-ho i vindria gent d'altres països a jugar a la nostra lliga.



Com veus el futbol femení al Vallès Occidental?

Com què no sóc d'aquí no sé molt bé com està el futbol en altres indrets de Catalunya, però el que sí que puc dir és que aquí hi ha molta afició al futbol femení. Hi ha molts equips concentrats en pocs quilòmetres, i això provoca més tensió i nervis als partits, ja que moltes de les jugadores anem a veure partits d'altres equips i al final ens acabem coneixent entre totes. Som una gran família amb la mateixa il·lusió, el futbol.

Ja que ets de les Balears... com veus el futbol femení allà?

El futbol femení allà, per desgràcia està a un nivell molt per sota del de Catalunya. Hi ha molts pocs clubs que es preocupin pel femení, però a poc a poc va augmentant. També cal dir que hi ha menys gent i es fa difícil trobar gent per a crear nous equips.

Voldria animar a totes aquelles noies de les Balears que estimen el futbol a buscar un club i a provar l’experiència que és formar part d'un equip, d'una família com és el futbol femení!

Quines diferències veus entre el futbol femení a les balears i el d'aquí?

Una de les coses que em van sorprendre més del futbol femení va ser en el camp del CE Sant Gabriel. Estava mirant un partit i a la mitja part el camp es va omplir de nenes jugant a futbol, no tenien més de 12 anys. Em va estranyar molt, i a la vegada em va alegrar veure que el futbol femení creix cada vegada més ràpid i amb gent més jove. A Mallorca és molt difícil veure nenes amb una pilota als peus, allà només hi ha lligues amateurs i l’única manera de jugar és amb nois. El dia que s’esforcin i comencin a crear lligues infantils o cadets faran una passa molt gran per al futbol femení a les Balears.

La UE Rubí, patirà, però amb treball i jugant en equip pot salvar-se. 


Volem agraïr des d'aquestes línies la bona predisposició d'Irene per a l'entrevista, i per totes les facilitats, dades i material gràfic que ens ha proporcionat per a poder fer tot l'article. Et volem desitjar molta sort aquesta temporada, tant en l'apartat personal com en la esportiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada