dijous, 28 de febrer de 2013

Entrevista a Ana Carralero, jugadora del CE Sabadell (Part I de II).

Ana Carralero, brillant migcampista arlequinada (Foto: Jordi Romagosa).

Avui us presentem l'entrevista a una jugadora que va venir a l'estiu al CE Sabadell, com a fitxatge per a intentar l'ascens a Preferent, camí en el que està treballant l'equip arlequinat, ocupant actualment el liderat de la categoria, però no s'ha de perdre la perspectiva de que Ana Carralero és part de la història del CE Sabadell FC femení, ja que va estar vestint la samarreta arlequinada des de 1995 al 2003, va jugar a Superlliga, aconseguint amb l'equip arlequinat l'únic títol a nivell nacional que podem lluïr, la Copa de la Reina, el mateix 2003, concretament el 29 de Juny, en una final que es va disputar a la Nova Creu Alta.

Com vas descobrir el futbol?
El futbol el vaig descobrir jugant en el col·legi i a les places del meu barri. Tinc dos germans, però ells mai han practicat cap esport ni han sentit afició per ells. Sempre era l'única noia que jugava a futbol i ja des de petita podies veure'm amb una pilota entre les mans.

On vas començar a practicar-lo?
Vaig començar a practicar-ho en un equip que actualment no té formació femenina, el Rómulo Tronchoni. Un dia em va dir una companya d'Institut si volia anar un dimarts a entrenar a aquest equip que formaven nou i ja jugar un amistós aquell mateix diumenge. Vaig acceptar. Encara recordo els nervis anteriors al partit!

Vaig jugar, vaig marcar i en acabar van venir les directives del CE Sabadell a "obligar-me" a fitxar pel seu equip. Només tenia 13 anys i encara no podia jugar a futbol-11 així que vaig ingressar en el filial del CE Sabadell aleshores (Can Casablancas). Mig any més tard, vaig començar a jugar a futbol-11 a Segona Nacional. Desgraciadament, en aquells anys no hi havia categories per edats on et formessin com a jugadora i ja des de molt jove vaig haver d'adaptar-me a jugar en categories altes.

Que és per tu el futbol?
El futbol per a mi, ha estat i és tot. Ara com ara és molt fàcil canviar d'equip per que no et paguen, o perquè no jugues... S'ha perdut el que moltes jugadores de la meva edat tenen molt assimilat: El compromís. Abans es jugava per hobby, per superació, per il·lusió... Recordo que si et donaven un xandall i una dessuadora la cuidaves i guardaves com si fos or. Ara els objectius són uns altres, sobretot si estàs en categories màximes. Si bé haig de dir que va haver-hi anys en els quals vaig rebre diners per jugar, aquest va arribar tard en la meva carrera com a futbolista i potser per això, veig el futbol d'una manera diferent. Gràcies a ell sóc qui sóc. He descobert ciutats, països, amics, amigues, companyes increïbles,sensacions, valors... Em costarà imaginar-me un diumenge sense futbol en el meu futur.

Entre d'altres, la nostre protagonista d'avui, va ser el 2001 sots-campiona 
d'Espanya sots-25 de seleccions territorials (Font: www.elmundodeportivo.com )

Veieu l'ascens encaminat? Quin equip dels que us persegueixen creus que pot donar més guerra?
Aquest any l'equip està tenint resultats sorprenents. De 19 partits, tot victòries i 2 únics empats. No està sent una temporada fàcil en l'apartar que es refereix a les lesions i hem perdut a jugadores molt importants durant diverses setmanes. Per això encara més és més valuosa cada victòria. Gràcies al treball dels entrenadors i cos tècnic i a l'entrega de les jugadores, l'equip porta una considerable avantatge sobre el segon classificat i ara com ara m'atreveixo a dir que, personalment m'estic ja preparant para obrir l'ampolla de cava per celebrar el títol de lliga i l'ascens a Preferent. Sense oblidar tampoc que aconseguir això ens enllaçaria directament a jugar la Copa Catalunya, competició que la majoria de les meves companyes no han disputat mai i estan il·lusionades amb aconseguir-ho.

Aconseguir aquest pas o no, ha depès des de la primera jornada sempre de nosaltres mateixes. Hem sabut aguantar la pressió, que no és gens fàcil, i pas a pas seguir estant líders, a pesar del gran treball que estan fent les nostres perseguidores més directes, com son CECF Les Garrigues, CE Manresa i EF Montcada.

Dels equips de la zona de descens, quins 3 creus que cauran a final de lliga?
Desgraciadament penso que l'Artés, Seagull i Rubí seran els possibles candidats a baixar de categoria aquesta temporada. El CF Barceloneta crec que se salvarà, gràcies a que han recuperat jugadores lesionades i això començarà a notar-se en el seu joc. Però en aquestes categories tot és possible i fins a l'última jornada de lliga poden passar coses impensables.

En el que porteu de lliga, quin equip creus que us ha donat més problemes i us ha plantat més cara?
En totes les jornades que hem disputat crec que cap equip ens ho ha posat fàcil. Com a jugadora que sóc, és molt motivador enfrontar-te al líder, enfrontar-te a l'equip invicte... això és una etiqueta que portem clavada, de moment, en les nostres esquenes, cadascuna de nosaltres. Per això, tots els equips són complicats. Hem de sortir al camp mentalitzades d'aconseguir (de la manera que sigui) els 3 punts i deixar-nos la pell.

Si hagués de pensar en equips que ens ho han posat realment complicat diria UD La Planada, el CE Manresa i CF Barceloneta. Aquests dos últims han estat nostres dos únics empats. 

Tens algun rival contra el que surtis amb una motivació afegida?
Sempre, en tots els meus anys com a futbolista, surto al camp concentrada i motivada. És una cosa que t'ensenya l'elit. A cada jugadora li pot motivar diferents coses, però considero que és molt important sortir amb aquesta actitud. En el futbol si jugues per jugar, no passaràs de ser una jugadora mediocre. S'ha de tenir sempre ambició.
Aquesta temporada l'equip amb el qual he sortit més motivada ha estat el FC Sant Quirze. Les meves motivacions eren personals ja que jo militava la temporada passada allà. També des del principi de lliga, desitjava que arribés el partit contra el CE Manresa i desgraciadament vaig haver de veure-ho des de la graderia per lesió.
Lluita e intel·ligència, dues qualitats que destaquen en aquesta jugadora (Foto: Pedro Salado).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada