dimecres, 13 de febrer de 2013

Lesionar-se i tornar a intentar-ho

El futbol femení encara conserva els valors del respecte i companyonia (Foto: Pedro Salado).

Avui tenim un article diferent, d'una ex-jugadora que col·labora amb el nostre blog sovint i que vol donar ànims a totes les jugadores que ens llegiu, algunes a diari, altres sovint i altres molt de tant en tant, però també a la resta d'esportistes i gent que s'interessa per el futbol femení modest, que és del que es tracta aquesta plana. Aquí us el deixem: 

Sentir el cop, caure al terra i notar aquell dolor tant insuportable que sembla que no hagis notat mai. 'Com pot fer tant mal? No n'hi haurà per tant!' Tocar la zona, veure que fa més mal, alguna cosa passa, segur, o no, o és que com que estem jugant tant tard i fa força fred el cop m'ha fet més mal del compte. 'Res, ara m'aixecaré'... però és que no puc!. 'No em toquis, que em fot molt mal', l'entrenador em mira amb mala cara, mentre deixo anar unes llàgrimes que no vull que marxin dels meus ulls. Això no em pot estar passant a mi, aquesta temporada m'ha costat molt posar-me en forma i començo a estar ara al màxim, com per que ara en quedi un parell de setmanes sense entrenar, però és que alguna cosa m'he fet, que fot molt mal!
El dolor persisteix, i fins i tot sembla que va a més, amb la merda de fred que fa, m'agafen entre l'entrenador i el delegat i em porten a la banda. Sembla que han demanat el canvi, és evident que no puc continuar, però espereu-vos un moment, que m'esteu espantant. A la banda, encara més dolor. Ja començo a dubtar que sigui el fred, això fa mal de veres i aquesta nit em costarà dormir. A sobre l'entrenador va dient que està tot trencat... 'Ves a la merda fill, i mira'm que collons passa', no puc ser més fina, se m'escapen les males paraules.
Fins i tot sento que algú ha avisat a una ambulància, ara si que em començo a preocupar. No vull tocar-me la cama, em fa mal, molt mal, però em comença a fer por, i començo a pensar que aquesta temporada poca pilota tornaré a tocar. En el millor moment, que injust que és el futbol. 'Per que a mi!' Sorpresa per la rapidesa de l'ambulància em trobo de cop a dintre, sense vamba, mitjó, ni canyellera i no sé si mirar. Em fa mal, però veure-ho encara em sembla que em farà més mal. 'Res, a ser valenta, que m'he trencat moles coses i un os més, no es notarà'. És una de les pitjors decisions que he près en aquesta vida, mirar allà a baix.
'Un bony, que és això?' i desmaiar-me. Per sort només recordo entrar a l'hospital i que m'estaven animant, mentre em posaven en un box i em remenava un metge. Perfecte, ja sabia per que no em podia ni incorporar. Tíbia i peroné van decidir que aquella temporada havia acabat per mi, i varen començar uns dies de metges, operació i post-operació que es van tornar en mesos de recuperació. Al final, tot al seu lloc, però sempre em quedarà el record d'aquell xoc tant absurd lluitant una pilota que semblava que sortiria de banda.
El millor record dels primers dies, és que un dia s'obrís la porta de l'habitació de l'hospital i trobar-me a la majoria de les companyes de l'equip, amb una afegida, la companya de l'altre equip que va topar amb mi i que va caure sobre la meva cama. Amb ella venia també alguna companya més de l'altre equip. Ella no en tenia cap culpa i el seu gest sempre el recordo quan vaig a veure-la jugar. El futbol femení és un esport on hi ha esforç, treball i en alguns partits força contacte, però on millor per fer amigues i on conèixer el significat de la paraula valors, respecte i companyonia encara que et trenquin la cama al primer dia? 
Gemma M.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada