dilluns, 6 de maig de 2013

Ascendeixen golejant

El CE Sabadell firma el campionat i el conseqüent ascens golejant al CE Manresa per un contundent 4-0


Els nervis els podien pesar en una jornada on podien aconseguir el títol de lliga i ja al matí algunes jugadores van ser vistes per la ciutat esportiva Olímpia, mirant partits de les categories inferiors escoltant música per intentar treure's la pressió de les hores prèvies a un partit molt important per als interessos arlequinats.

Tania, valladar defensiu, ahir golejadora (Foto: Jordi Romagosa).

Però un cop que l'àrbitre, Miguel Ángel Cortés, va donar pas al partit amb el xiulet inicial, les jugadores vallesanes van aparcar els nervis i als 40 segons va aparèixer Tania, incommensurable aquesta temporada, adaptant-se al lateral esquerra desprès de tota una vida jugant d'extrem, per fer un xut duríssim que desviaria la manresana Padilla per posar el 1-0 al marcador. Les visitants intentarien recompondre's, però les arlequinades ja no les deixarien reaccionar. La pròpia Tania veuria la groga en una jugada on tallaria una jugada rival demostrant fermesa de campiones i Arantxa, al minut 14, firmaria el 2-0, en un d'aquests gols en els que demostra les seves qualitats, coratge i rapidesa. El partit era dominat clarament per les sabadellenques i desprès d'algunes oportunitats no molt clares repartides per els dos cantons, Cosi demostraria que segueix tenint un xut extraordinàriament ben col·locat per marcar al minut 39 el 3-0, des de fora de l'àrea ajustant la pilota al pal esquerra de la porteria blanc-i-vermella. Amb aquest resultat, s'arribaria al descans.

Gemma Rey, seriosa i contundent (Foto: Jordi Romagosa).

Al segon temps, el partit s'anivellaria. Les bagenques volien intentar posar les coses difícils a les jugadores del CE Sabadell, que envalentonades traurien la seva millor versió de la temporada, amb passades precises, desplaçaments llargs de banda a banda, ajudes defensives, parets excel·lentment trenades i bones arribades, tallades per la defensa visitant i per una Mireia Gibert que sota la porteria manresana, sens dubte va ser la millor jugadora rival, encara que al minut 65, no va poder aturar un remat en una jugada de córner on Sandra va rematar amb el maluc per a fer de manera artística el 4-0 definitiu, que sols va perillar en alguna jugada aïllada que es va encarregar de tallar Natalia Pinto, una portera que ha anat demostrant amb el pas de les jornades una categoria superior i ser també una peça clau a l'ascens. La única nota negativa de la tarda va ser la lesió de Desi Moya, que va sortir amb força dolors a la cama dreta, però que va acabar gaudint de la festa.

La banqueta, ansiosa per el xiulet final (Foto: Jordi Romagosa).

Amb el xiulet final, la disbauxa, la festa, el cava i una miqueta de descontrol d'una plantilla que a pesar de les lesions i d'una temporada molt dura, on han tingut rivals realment molt forts, com son CECF Les Garrigues, EF Montcada, FC Martinenc, UD La Planada i el propi CE Manresa, ha demostrat que les qualitats esportives, sumades a l'esforç, al treball en equip i a la constància, té premi. Gràcies Natalia, Desi, Marisol, Tania, Mayo, Melania, Cosi, Mati, Gisela, Arantxa, Judith, Laura, Gemma, Carla, Carralero, Ruth, Lidia, Sandra, Chicho, Aranda, Peque, TOT l'equip tècnic i directiu i les que ja no son a l'equip, Lola i Vero. Gràcies!!!!

La plantilla en plena celebració (Foto: Jordi Romagosa).

P.D.: I gràcies de part del que escriu per els càntics al bar ahir. Soc vergonyós, però em vareu posar molt content ;) Una abraçada a totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada