dijous, 1 de març de 2012

Oriol Alzúria, entrenador del CE Sabadell (I)

Oriol Alzúria, l'entrenador (Foto: Pedro Salado).


Oriol Alzúria Llorens, que actualment compta amb 33 anys, és el sabadellenc de naixement i de domicili que condueix al CE Sabadell femení. Desprès de la seva llicenciatura  en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de Lleida, actualment té el 1r nivell d'Entrenador de futbol i actualment cursa el 2n nivell al CAR Sant Cugat. També compagina el futbol amb la seva feina com a Tècnic en un centre de Fitnes de Sabadell. 

Com a entrenador, va començar la temporada 2002-03 com a segon entrenador del Juvenil 'A' del preferent de l'Atlètic Segre, per estar quasi dues temporades com a Coordinador de l'Escola de Futbol del C.F. Caldes i mig any com a Coordinador del Futbol Base del mateix club. Les temporades del 2005 al 2010, va estar com a preparador Físic del C.F. Caldes (Futbol Base i Primer Equip), compaginant aquesta feina fent d'entrenador de l'Infantil Divisió d'Honor del C.E. Mercantil (2005-06), com a entrenador de l'Aleví A del C.F. Caldes, del 2006 al 2008, amb un Ascens a Primera i un Descens a Segona, com a entrenador de l'Infantil 'A' d'aquest equip, aconseguint un ascens a primera la temporada 2008-09, i com al Cadet 'A', aconseguint la permanència a Primera la 2009-10. Les temporades 2008-09 i 2009-10 també va fer de segon entrenador al Primer Equip del C.F. Caldes de Segona Regional.

Va arribar el 2010 al C.E. Sabadell, per fer-hi d'entrenador del Sènior Femení, en aquells moments, i actualment a Primera Catalana.


1- Com et va sortir la oportunitat de venir al CE Sabadell?

A finals de la temporada 2009-2010, estant com a Entrenador del Cadet i com a Segon Entrenador del Segona Regional del C.F. Caldes de Montbui, i després d’haver anunciat al club que la següent temporada tenia intenció de prendre’m un any de descans sense entrenar, vaig rebre una oferta del club, m’oferien l’oportunitat d’entrenar al C.E Sabadell. En un primer moment, no ho tenia massa clar, perquè la meva decisió de prendre’m un any sabàtic era ferma, però després de reunir-nos i plantejar-me el projecte del Sènior Femení, amb una plantilla molt jove, de molta qualitat i amb una gran projecció de futur, i perquè no dir-ho, per tenir l’oportunitat d’entrenar al club de la meva ciutat i del que he estat seguidor tota la vida, vaig acceptar l’oferta per formar part d’aquest projecte i d’aquest gran club com és el C.E. Sabadell.

2- Passada mitja temporada, quines metes et poses per al CE Sabadell?

Els objectius respecte aquesta temporada segueixen sent els mateixos que teníem al principi, és a dir, aconseguir la permanència, quedant en la posició més alta possible dins de la classificació, i anar creixent i evolucionant com a equip, sempre seguint un estil de joc propi que ens caracteritzi. De moment, i tot i estar actualment en una zona tranquil·la, l’objectiu de la permanència encara no s’ha assolit, amb la qual cosa s’ha de seguir treballant fins al final, partit a partit, i sense relaxar-se ni un instant, perquè qualsevol entrebanc pot suposar entrar en zona perillosa. El projecte d’aquest equip, a llarg termini, és formar una plantilla integrada majoritàriament per jugadores de la cantera del C.E. Sabadell.

3- Dels altres clubs, et mullaries per dir quins estaran al final lluitant per l'ascens i per les places de descens?
És difícil vaticinar com acabarà al final la competició perquè encara queden moltes jornades i es poden donar moltes circumstàncies. A nosaltres ens han coincidit durant algunes jornades vàries jugadores lesionades deixant el nostre mig camp sense efectius. Això ens va obligar a modificar el sistema de joc i la posició d’algunes de les jugadores trastocant una mica els nostres plans, i precisament coincidint amb la pitjor ratxa de resultats. Tot i així, i veient la classificació, sembla intuir-se, i si no succeeixen imprevistos, que la lluita per la primera plaça estarà entre el Bellavista Milan, el Pardinyes i segurament el Montcada, que tot i estar a la rereguarda, no s’acaba de despenjar i es mostra com un equip molt sòlid i molt treballador. Pel que fa a la zona baixa, l’ENFAF i La Lourdes, sembla que ho tenen bastant complicat, però no se’n pot fer massa cas, perquè el Sant Ignasi a l’inici de la primera volta es trobava en la mateixa situació i en quatre jornades va sortir del pou. En relació a la tercera plaça del descens, sí que sembla impossible fer alguna previsió, els equips que es troben en aquesta zona de la classificació els separen pocs punts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada