dissabte, 4 de febrer de 2012

L'entrevista: Anna Molet

Anna Molet, davantera del CE Llerona (Foto: Sra. Morell).

Anna Molet. Als 3 anys ja donava patades a una bola per els carrers de Seva, el seu poble, acompanyada del seu germà i dels seus amics, i veient que li agradava, el seu pare la va apuntar a l'equip del poble, on va jugar fins a benjamins, arribant a marcar en la última temporada que hi va jugar, 76 gols. Desgraciadanent, l'equip aleví estava plé la següent temporada i va haver de jugar a l'equip de la seva escola, Sant Miquel de Vic. Allà, deixar ja els equips mixtes i va passar a jugar en un equip plenament femení, fins que a l'equip Aleví-infantil, va deixar el futbol en una d'aquestes crisi esportives que tots els que hem jugat a això ens passen. Però el cuquet del futbol és molt gran. Ella complia 18 anys i Taradell creava un equip femení: Ella hi va anar de cap per passar-hi dues temporades. Desprès, PBB La Roca, on va jugar quasi una temporada a Nacional i on es va trencar els lligaments, i on va passar un segon any gaudint la segona part de la temporada, per anar desprès al Riudeperes, on va trobar un gran repte. Acabades de pujar de Segona Catalana, pujar a Primera Catalana en només una temporada. Aquest curs futbolístic, li va seduïr la proposta del CE Llerona, on ja porta 55 gols en 15 partits disputats i demostra partit a partit la seva classe.

-Com vas començar en l'esport del futbol? Com vas descobrir-lo?

El vaig descobrir jugant al carrer, amb el meu germà i els amics. Jo era la més petita i em costava grans sacrificis tocar la pilota, però em va agradar i als 5 anys, després de dir-li al meu pare que volia jugar, em va apuntar al Seva. La meva mare no hi estava d’acord, ja que en aquella època era molt difícil trobar noies que juguessin i patia perquè havia de jugar amb nens, però ho va acceptar i ara, sempre que la feina li permet, em ve a veure.

-Actualment ets una davantera temuda per les defenses. Has jugat abans en alguna altre posició al camp?

Sí, aquest any tant jugo en punta com d’extrem. Sempre, la meva posició ha sigut a davant, però en altres equips he jugat a totes les posicions, no de manera fixa, però si en moments puntuals.

-Per què el CE Llerona? Què et va fer decidir per aquest projecte?

Quan em vaig reunir amb el club, no tenia gens clar quin seria el meu futur. Amb el Riudeperes, tot i quedar quartes, havíem aconseguit l’ascens a preferent, però després d’escoltar el projecte, em vaig il·lusionar moltíssim. Sabia que era un equip on podria aprendre molt i on em trobaria jugadores de molt nivell i així ha sigut. Si actualment porto tants gols, no només és mèrit meu, és gràcies a les companyes. Són elles les que fan que això sigui possible.

-Esperaves a mitja temporada estar en aquesta posició a la classificació?

És el primer any que estem a Primera i jo, personalment, imaginava una temporada molt difícil, però no ens marcàvem metes a llarg termini. La nostra filosofia és anar partit a partit. Sempre ens fixem en el partit que tenim més a prop i no en la classificació. Els nostres objectius són seguir creixent i evolucionar com equip i com a grup.

-Quins equips veus més forts en aquest campionat per aconseguir l'ascens?

No acostumo a opinar mai sobre aquest tema, però està clar que Pardinyes i Bellavista són dos grans equips i estan fent una temporada molt bona.


-I quins equips creus que acabaran a la part baixa de la taula?

La veritat és que aquí no em puc mullar, crec que la temporada és molt llarga i hi hauran diversos equips implicats per sortir d'allà a baix. Pot passar de tot d'aquí a final de Lliga.

-Contra quin equip tens una motivació especial? Hi ha algun partit on t'agradaria fer una gran actuació?

Per mi cada partit és important. Respecto a cada rival per igual i intento sortir el màxim de motivada contra tots. Gran actuació? Jo lo que intento és donar-ho tot i fer el màxim pel bé col·lectiu.

-Com vas veure el CE Sabadell?

En totes les ocasions que les he vist, m’han causat molt bona impressió. Tenen jugadores molt desequil·librants i d’un nivell molt alt. Tenen molt criteri a l’hora de moure la pilota i això fa que el joc sigui molt atractiu. Crec que la posició a la classificació no els hi fa justícia, haurien d’estar en la zona alta.

-Com veus el panorama del Futbol femení al Vallès Oriental i Osona? I a la resta del país?

El futbol femení en pocs anys ha evolucionat molt. Com he dit abans, quan jo vaig començar en aquest mon, havia de jugar amb nens. Era la única nena de la lliga i trobar equips femenins era gairebé impossible, almenys a Osona. Però en els últims anys hi ha hagut un gran creixement. Ara ja només falta que, entre tots, aconseguim que sigui més reconegut.

-Fins a on t'agradaria arribar en el món del futbol?

Mai m’ho he plantejat. La meva filosofia és el dia a dia i m’esforço a cada entrenament i partit per seguir aprenent i ser millor. Crec que és la millor manera de créixer.




S'ha de dir que les facilitats, predisposició, amabilitat i simpatia d'aquesta jugadora per fer l'entrevista han sigut les millors que hem tingut mai. Gràcies, Anna!

1 comentari:

  1. es molt gran aquesta jugadora; i es mereix jugar molt més amunt, i el futbol femení es mereix tenir aquesa jugadora jugant amb les millors del pais, vull dir a la maxima categoria, no vull pas desmereixer al Llerona que tenen un equipas i ho demostren cada setmana.
    Anims Anna!!!

    ResponElimina