El futbol de veritat és com una pel·lícula de misteri. Simplement enganxa tant per que mai saps que pot passar a partir de que el del xiulat dona inici al partit. Son 90 i escaig minuts en que pot passar alguna cosa que canvii totalment la fisonomia d'un partit, pot posar a dalt d'un altar a algú o en 1 segon posar-lo als peus dels garrins. Potser per això és tant popular. I avui n'he vist tres mostres:
Mallorca B - UE Sant Andreu. Partit on els visitants a la primera part han marcat amb un golàs de Marcos, i on els locals només podien parar el joc andreuenc a base de pals. Per culpa de la condescendència de l'àrbitre, els locals han acabat amb 11 jugadors la primera part, quan el normal ´s que ho haguéssin fet amb 10 i a la segona part han jugat millor, però seguint repartint i a part d'acabar amb 11, a més han sumat un puntet amb el 1-1 final.
CE Sabadell - Hércules d'Alacant. Al final del primer temps, si desprès del que s'ha vist, el marcador hagués indicat un 4-1, ningú s'hagués sorprès. A la primera part, els arlequinats han sigut amos, senyors i cabdills de la bola, el camp i del joc, però ha acabat 1-1. A la segona part, 2 excel·lents xuts d'Aganzo i res més per els visitants, i un Sabadell amb ganes però amb un Falcón a davant que ho ha aturat tot. 1-1 final.
CE Sabadell - CP San Cristóbal, femení. Les arlequinades s'han marcat 30 minuts de cinema, amb 2 gols que han arribat a aplaudir els seguidors rivals, autèntiques obres d'art de Gisela i Aranda, contestada per una gardela impressionant de Patri per les visitants, que les ha tornat al partit. En canvi, a la segona part, Mariona ha marcat un gol televisiu i ha empatat, 2-2. Un gol realment lleig de Carla López ha sigut contestat per Mariona per fer el 3-3 i arran de la expulsió de Melània, les sabadellenques s'han tornat a créixer, però no s'ha mogut el marcador.
Això és futbol. Emoció, passió, sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada