Flamurtari.

Entrada a la zona de tribuna.

Avui li toca a una de les meves passions ocultes, el Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë, més conegut simplement per Flamurtari.

Un club fundat el 1923, com a SK Jeronim Vlorë i amb només amb 1 Lliga, 2 Supercopes i 3 Copes guanyades, però amb el cor de molts albanesos tant de dintre com de fora del seu actual territori. A l'any 1935, va canviar de nom, per el de Shoqata Sportive Ismail Qemali, per raons culturals com a reafirmació de la cultura albanesa davant la italianització de les classes altes del país. El 1946, va tornar a canviar de nom, i desprès de l'alliberament de la ocupació italiana, va poder ja anomenar-se Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë, i representar el que sempre ha representat, encara que el 1951, i per intentar tenir més massa social, va canviar el nom a Puna Vlorë, però el 1958 va tornar el seny a la directiva i es tornà a anomenar oficialment  Klubi Sportiv Flamurtari Vlorë, un club que és el que és i representa el que representa. Un club on la llibertat i la diversitat està ben vista. Un club que ha aconseguit que el 20% dels albanesos siguin amants del club, i que fins i tot, més lluny de les fronteres nacionals actuals, a Kosovo es fundés un KF Flamurtari a la ciutat de Prishtinë, al 1968, amb el mateix equipatge que l'equip de Vlorë i amb una gran interacció entre els aficionats dels dos equips.

Al 2013, vé un any de canvis. S'inaugurarà un estadi del qual s'ha d'escollir el nom, conjuntament amb l'Apolonia Fier, l'altre equip que jugarà a l'estadi i en uns terrenys que es troben enmig de les dues ciutats, Vlorë i Fier. No podré estar allà. Una llàstima. M'hauré de conformar en seguir-ho per televisió e intentar imaginar el que pot ser un partit del Flamurtari al seu estadi.