Mati Esteves-García, en una jugada al camp de Can Sant Joan (Foto: Mati Esteves-García).
Si algun cop aneu al Municipal Can Sant Joan, a Montcada i Reixac i coincidiu en veure un partit de la Escola de Futbol Montcada, veureu segurament un atractiu partit, entre un equip amb criteri en el tracte de la pilota, vestit de vermell i que juga com a local. En el seu equip, gaudireu de les bones aturades de Davínia sota pals, dels talls de jugades rivals per part d'Isa Rodríguez, de les conduccions de bola vertiginoses d'Adriana o dels gols de Jessy León, per destacar a quatre d'elles, d'entre d'altres, d'un grup de jugadores que gaudeixen del futbol. Son els punts de referència d'un equip, conduït per Toni Moya i Alan Mori, i que gaudeix dels gols de Mati Esteves-García.
-Que és el més important per a tu de l'equip?
El
més important per mi és sentir-me bé fent esport, fer bé la meva
feina i progressar, però si a això li sumem la possibilitat de
col·laborar i fer tot el possible perquè tot un col·lectiu
aconsegueixi els seus objectius, és el màxim. Valoro molt el treball
en equip i que aquest estigui unit, és la millor manera de sentir-se
completament bé i per sort en els equips que hi he estat m'ho he
trobat.
-Com
vas descobrir el futbol i on vas començar a practicar-lo?
Partits
de futbol n'havia vist sempre, però mai un de femení. Fa dos anys
veient un partit de futbol-7, vaig veure que a l'altre camp jugaven
unes noies i em van entrar ganes de saltar a la gespa. D'es d'aquell
moment em vaig informar i vaig començar a jugar en aquell equip, al
CF Martorelles. Passada mitja temporada vaig començar a jugar a l'EF
Montcada.
-Com
valores personalment la temporada que ha acabat?
Ha
estat una bona temporada. Partits divertits, difícils,
d'intensitat... ha estat molt satisfactòria!
-I
com valores la temporada del teu equip?
Crec
que ha estat una temporada quasi excel·lent i hem aconseguit una
bona posició a la taula, potser la que ens mereixíem. Estic molt
contenta amb la feina que hem fet i pel compromís que hem tingut
totes les jugadores.
-Quina
ha sigut la sorpresa positiva i la decepció per tu de la
categoria?
La
sorpresa positiva és que no m'ha resultat tan difícil, com em
pensava fa un any, fer-me amb la posició en que jugo i acostumar-me
al camp tant gran i ara em sento molt còmode. Decepcions la veritat
és que no n'he tingut cap.
-Contra
quins equips tens una motivació especial? En aquests partits
normalment surts amb més confiança o més nervis a la gespa?
Tinc
la mateixa motivació per a tots el partits. El meu objectiu sempre
és superar-me, així que cada partit que jugo és una nova
oportunitat. Però un partit en que realment em vaig posar nerviosa
va ser contra el Bellavista Milan a casa. Aquell dia em vaig aixecar
malalta de tants nervis, però vaig treure forces i vaig
jugar.
-Quin
partit en tota la temporada creus que ha sigut més difícil per al
teu equip?
No
va ser precisament una derrota. Crec que el més difícil va ser el
partit a Soses. On tot l'equip va lluitar per treure el partit
endavant i remuntar l'1-0, però per més que ens esforçàvem no
fèiem gol, ens van fer repetir un penal encertat en els últims
minuts ( que per sort a la segona també va entrar ) i l'actuació de
l'àrbitre no va ser gaire lloable. Finalment vam fer l'1-1, però va
ser el primer partit en que no vam guanyar punts, si no en perdre'n 2.
-Com
veus el futur del futbol femení?
Abans
ni en sentia parlar. No sé si és ser perquè ara hi estic ficada
però en sento parlar més a la gent, veig que hi ha molts seguidors del
futbol femení, equips nombrosos de categories inferiors i tot apunta
a que el futur serà encara millor. Aquest any he arribat a veure
notícies en el diari i veig que fan algunes retransmissions a la
televisió, encara que crec que necessitem una mica més de
reconeixement.
-I
dels dos partits contra el CE Sabadell, que en penses del seu
joc?
Si
parlem només de joc crec que és un bon equip, crea perill, és
lluitador i té jugadores amb qualitat als peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada