diumenge, 3 de juny del 2012

Entrevista a Desiree Moya, del FC Sant Quirze del Vallès

Tot un caràcter 


La primera definició que ens vé al preparar l'entrevista, és que entrevistarem a una jugadora que és tot un caràcter sobre el camp. Valenta, atrevida i decidida sobre la gespa i a més amb una qualitat innata que fan que rendeixi al màxim tant de central, de mig defensiu, mig ofensiu o lateral. La posició sobre el camp no la defineix, la defineix el seu esperit a la gespa. Aquest any, vestida de verd, ha ajudat al FC Sant Quirze del Vallès a ser un equip temut per els seus rivals. Ella és Desiree Moya.

Desiree Moya, una de les artífex de la permanència de les escalivades.

-Com vas descobrir el futbol i on vas començar a practicar-lo?

Vaig començar a jugar al futbol amb 8 anys al col·legi amb els nens perquè sempre faltaven jugadors i m'animaven a jugar amb ells; fins que unes quantes noies ens vàrem ajuntar i vam fer un equip de futbol sala amb el que competíem internament amb altres col·legis.

Abans del Sant Quirze, però, has estat en uns quants equips, no?

La meva carrera esportiva va començar al futbol sala, desprès vaig passar a futbol camp amb un equip del barri de Sants de Barcelona (Mercat Nou) i desprès vaig donar el salt més important, quan amb 18 anys vaig arribar al F.C. Barcelona on vaig estar 6 anys; el primer any vaig jugar al B i després ja em varen pujar al A. Vàrem estar 3 anys intentant pujar a la Superlliga fins que ho vàrem assolir amb la entrenadora Natalia Astrain. Estar a Superlliga va ser una experiència única: viatges, recompensa econòmica i jugar amb jugadores excepcionals com Adriana Martín, Goretti Donaire, Raquel Cabezón, Mariajo Pons, Ani Escribano, Maribel Dominguez i altres jugadores que encara segueixen en actiu... gràcies a aquesta última vàrem viatjar a Mèxic a jugar contra la selecció mexicana. Però amb 24 anys vaig decidir fer una retirada, que pensava que seria definitiva per temes laborals i mira on he acabat al final... tornant a jugar però més per afició que per vocació.

-Com valores personalment la temporada que ha acabat?

Personalment, l'edat no perdona (31 anys en breu) i jo també he notat el canvi de categoria, però tot i així estic contenta perquè desprès d'estar uns anys parada, encara puc donar una mica de guerra a les noies més joves, ja que la temporada passada va ser bastant fàcil d'assolir.

-I com valores la temporada del teu equip?

Positivament, ja que en principi volíem assolir la permanència, doncs pujàvem de Segona Catalana, però la majoria de les jugadores no tenien experiència en aquesta categoria i eren jovenetes i el canvi de categoria sabíem que es notaria bastant; però molt contentes per l'aconseguida 6ª plaça, tot i tenir una plantilla una mica curta i haver patit varies lesions, que al final de lliga ens han perjudicat i algunes baixes de jugadores, encara que personalment m'hagués agradat quedar millor perquè sóc bastant competitiva.

Tot i així estic orgullosa de les meves companyes perquè cada partit intentaven donar-ho tot i s'esforçaven en aprendre més.

-Quina ha sigut la sorpresa positiva i la decepció per tu de la categoria?

La sorpresa positiva, la nostra 6ª posició d'aquesta temporada; crec que molts equips no esperaven que estiguéssim tant a dalt pujant de Segona.

La decepció de la categoria: personalment el descens del CP Sant Cristóbal, ja que l'any passat lluitava amb nosaltres per ser campiones de grup i crec que no s'han acoblat a la nova categoria.

-Contra quins equips tens una motivació especial? En aquests partits normalment surts amb més confiança o més nervis a la gespa?

Gràcies a la meva experiència mai surto amb nervis al camp; sempre tinc confiança en mi mateixa i intento sortir motivada a tots els partits.

Motivació especial: suposo que sempre amb els equips que van per sobre nostre perquè tenen gent bona i de nivell.

-Quin partit en tota la temporada creus que ha sigut més difícil per al teu equip?

Tots els partits en general tenen la seva dificultat, ja que sinó jugues contra els que van primers, jugues derbis. Personalment els més complicats han estat els últims ja que érem les jugadores justes i físicament ho hem notat.

-Com veus el futur del futbol femení?

Des de que jo vaig començar cada cop ha evolucionat a millor però encara queda molt per lluitar i està clar que de moment no és com a altres paisos on els camps s'omplen amb 52.000 espectadors, com en la final de la Champions on ha guanyat l'Olympique Lyonnais.

-I dels dos partits contra el CE Sabadell, que en penses del seu joc?

Per a moltes del meu equip, és el derbi de la lliga, i a la primera volta les vàrem guanyar sense problema; el segon partit crec que elles van saber molt bé aprofitat un canvi tàctic erroni per part nostre i no varen perdonar. Personalment crec que tenen jugadores bones però encara molt joves i amb una mica de inexperiència.


S'ha d'agraïr que Desiree hagi tingut tant bona predisposició des d'un primer moment que li varem plantejar la entrevista. Esperem que no es torni a retirar fins a dintre de molts anys i que seguim gaudint del seu joc en els camps de futbol femení.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada