Lídia Romero

T'esperarem!

Lidia Romero, una mostra de l'esforç en persona (Foto: Pedro Salado).

Aquesta entrevista és un comiat a una jugadora, Lidia Romero, que deixa l'equip per un temps. Desprès de 6 temporades en el club, ho fa per estudis, afortunadament, i coneixent el seu cor arlequinat, confiem en que a la seva tornada segueixi donant la cara com sempre ha fet amb la nostre samarreta. Segurament provarà l'aventura del futbol femení anglès i li desitgem tota la sort del món.

Com has viscut, aquests anys al club?

Marxo uns mesos fora i per desgràcia em despenjo de l'equip a mitja lliga. Estic contenta d'haver format part d'aquest club durant siss temporades perquè he viscut moments i he conegut a gent increïble que han anat passant o que encara queden, tant entrenadors com jugadores. Només puc donar les gràcies per aquell que em van donar l'oportunitat a la categoria Nacional que, futbolísticament, no va ser la millor, però a la vegada va ser la que m'ha permès gaudir de totes les demés al club. Donar moltíssims ànims a l'equip actual, perquè te molt potencial i confio en que l'Oriol i el Sergio segueixin exprimint-lo. Com anècdota puc dir que de les sis temporades al Sabadell no he jugat mai dos anys seguits a la mateixa categoria, per tant, espero que ara que me'n vaig serveixi per a que l'equip es mantingui a Primera i es trenqui aquesta tradició!

Què és per tu jugar al futbol?

Per mi el futbol es quelcom que necessito, com qualsevol persona acostumada a fer esport, saps que encara que sigui una disciplina, una rutina i un compromís es la forma perfecte de desconnectar de les obligacions. Buido la ment i gaudeixo. La sensació d'intensitat, de donar-ho tot al camp i obtenir resultats com ha estat el passat diumenge a Manresa es una satisfacció enorme. A la vegada sense adonarte'n creixes com a persona formant part d'un grup i aprenent a portar situacions que després apliques al teu dia a dia. Des dels 10 anys, es una part important de la meva vida.

Portes molts anys en el CE Sabadell, com vas venir a parar al club?

El meu primer club va ser el Juan XXIII, però quan tenia 16 anys es va dissoldre. Una amiga, Anika, que jugava en aquell moment al Sabadell a Nacional, em va dir que vingués a provar a l'equip perquè necessitaven gent. Vaig estar dues setmanes de prova i finalment em van donar el sí. Encara que aquell no va ser un bon any pel Sabadell Femení, i no vaig comptar amb molts minuts per la desaparició de l'equip de Superlliga i la conseqüent baixada de jugadores al nostre equip, vaig aprendre molt i tinc un bon record d'aquella temporada. Vaig ser de les poques que es va quedar a formar part del "nou Sabadell" i encara segueix al club, juntament amb Peque.

Una lateral esquerra convincent, que creus que és el millor del teu joc?

No soc una jugadora tècnica, ni 100 % efectiva, però potser podria dir que poques vegades em falta intensitat i que la velocitat no la porto malament.

Quina posició creus que hauria d'ocupar actualment l'equip, i que creus que li falta per estar més a munt de la taula?

Suposo que la posició es la justament merescuda, els punts son els que parlen. Però si que es veritat que amb l'equip que tenim hauríem d'estar a mitja taula per dalt, ja que em punxat en partits incomprensibles.

Quins son els partits que més et motiven per jugar? Algun rival en especial?
La veritat es que tinc uns quants equips que em motiven més que altres, per lluites per l'ascens o el "no descens" d'anys anteriors. Com serien per exemple el Montcada, Manresa, Cerdanyola... I després clarament el derbi sempre mes esperat contra La Planada. Espero que a la tornada al nostre camp, encara que jo no hi sigui, pugui rebre bones noticies sobre el resultat d'aquest partit!

Molta sort Lidia!