dijous, 11 de novembre de 2010

Esther Rodríguez


"La meva il·lusió futbolística seria jugar a Superlliga"

Kosy, una de les jugadores amb més qualitat del femení. (Foto: Pedro Salado)

Per aquesta entrevista, ens hem decidit per escollir a Esther Rodríguez, 'Kosy', migcentre defensiva del nostre sènior femení, però que també col-labora amb el club entrenant al Prebenjamí B, junt amb la seva companya a l'equip, Silvia. Jugadora bolcada amb els colors arlequinats, ens ha donat el seu punt de vista sobre l'equip.

Consideres que heu sigut inferiors jugant contra els equip punters que ens hem trobat fins avui, o que se'ls hi ha plantat cara dignament?

La veritat que com a equip si som inferiors, però no per ganes ni motivació, sinó per experiència i veterania. Som un equip molt jove que s'ha creat aquest any, han pujat moltes cadets/juvenils, i han vingut noies noves, i això al camp es fa notar. Però poc a poc som millor equip, ens n'hem fent una pinya, i cada dia es un punt més per anar agafant experiència. El millor és que això no ens va impedir lluitar i plantar cara dignament fins al final. A més, com a tall d'exemple, al final del partit va venir l'entrenador del Santpedor a felicitar-nos, dient-nos que havíem canviat molt des de el partit de pretemporada fins a aquest, que havíem plantat cara des de el primer minut fins l'últim i que de tots els equips que havia vist èrem un dels millors, un dels pocs que donava sensació d'equip.


Els gestos de dolor que feies en aquell partit sobre la gespa no eren tranquilitzadors, com es troba el teu genoll?

El meu genoll es troba millor, la veritat és que al moment en el que em va passar, em vaig espantar moltíssim, ja que quest genoll el tinc fotut des de fa 3 anys, que hem van operar dos cops del lligaments creuats i menisc, per dues lesions seguides jugant a futbol també. Però res, vaig anar al fisio de la Olímpia, i em va dir que els lligaments i el menisc estaven perfectes, que només havia estat el mal gest d'haver doblegat més del que puc el genoll. Vaig començar a entrenar i no vaig notar molèsties, així que vaig entrenar amb total normalitat.


Quin objectiu teniu per aquesta temporada?

L'objectiu d'aquesta temporada segons el club es mantenir-se, i la veritat que veient l'equip, tot el que deia abans de falta de veterania i experiència, és normal que vulguin mantenir-se. No tenim equip per pujar de categoria ara mateix, s'ha de ser realistes.

I el teu objectiu personal per aquesta temporada, quin és?

El meu objectiu personal és gaudir del futbol dia a dia, ja sigui als entrenaments, als partits... Donar el millor de mi, aprendre cada dia més i deixar-me la pell en cada lluita. Valoro molt el futbol, per mi no només es un hobby, és quelcom més que un esport, és una manera de viure. Vaig estar 2 anys sense poder jugar per la lesió i van ser els 2 pitjors anys de la meva vida. La meva il·lusió futbolística seria jugar a Superlliga, ja que a la categoria màxima que he estat és a Nacional amb el Rubí.

I ja per últim, consideres que el futbol femení a la ciutat de Sabadell té futur?

He de dir que el futbol femení a la ciutat de Sabadell cada dia va sent millor, només s'ha de veure la d'equips i categories que tenim al nostre propi club. Som uns dels equips amb més escola femenina i això cada any anirà a millor. Però mentrestant hem de seguir lluitant per que el futbol femení segueixi creixent perquè encara queda molt perquè tingui futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada