Entrevista a Miki Gonzalo, un sorprenent àrbitre. (Part II)

Quin partit de la temporada passada ha estat més difícil de xiular? I el més emocionant?

Dir-te un partit difícil de xiular és complicat, hauria de recordar tots els partits que porto (a 3-4 cada cap de setmana) i hi ha hagut alguns que s’han posat complicats (s’encenen, ja saps). Uns 3 quartes catalanes d’aquest any han estat realment complicadets de tirar endavant, allò que frega suspendre el partit però no hi ha cap acció en concret que pugui justificar-ho. Allò que la grada insulta, l’entrenador se’n va expulsat, els jugadors es foten patades i mentre expulses a un, dos s’insulten darrere teu i un empenta l’altre… Caos.

Complicats així segur que en vaig tenir uns quants que no t’explicaré com van anar tots perquè és evident que no cap en una entrevista, però amb tant futbolcat vist, imagino que ja pots veure per on van els trets (han perdut moltiiiiiissim temps i has d’afegir 6 minuts, marquen al 95 i deixes un minut més en que enrabiat, un li fot un pal a l’altre i l’has d’expulsar mentre 3 de l’equip contrari es tornen contra ell….).

A destacar, un partit 1er contra 2n de 4ª Catalana jugant-se el liderat al camp petit de sorra del Polinyà, 4ª Catalana. 22 jugadors en poc espai i superfície poc bona per a joc de toc…El resultat va ser pilotades, nervis i picabaralles constants. Fins i tot vaig haver de pitar un penal a 4 minuts del final quan la diferència era d’un gol. No recordo com va acabar, però recordo que vaig sortir satisfet de com havia gestionat el partit.

L’altre partit més complicat de la temporada va ser el partit d’examen per ascendir a 3a Catalana. En teoria no et donen un partit gaire complicat, però aquell va ser possiblement el pitjor partit que he arbitrat en el 4 anys que porto, o un dels pitjors. Sempre et diuen que has de donar avantatges, que t’has de lluir a córrer al partit d’examen. Va ser el més indesitjable. L’últim es va posar guanyant al camp del líder i jugaven totalment a òsties i a perdre temps des del principi. Al minut 30 ja tenia l’entrenador i delegat expulsats per entrar 10 metres al camp a protestar. 14 grogues i 2 vermelles i els jugadors seguien fotent-se de pals, van haver de venir els mossos perquè els va trucar l’informador. El partit es va aturar més d’un cop per picabaralles amb insults, jugadors que entraven de la banqueta a pegar els contraris… I jo, que era el partit d’examen i l’havia de controlar. Fatal, fatal. Una setmana després em vaig assabentar que havia aprovat, a l’informe deia que tot i el descontrol del partit i que se m’havia anat de les mans, havia estat impossible de controlar i jo havia gestionat tan bé com s’havia pogut la feina. Que jo havia fet bé el meu treball i que no em podia suspendre perquè els jugadors fossin uns folloneros malparits, en resumides comptes.

Moment més emocionant del que portem de temporada, et diria que un torneig que vaig anar a arbitrar a Malgrat de Mar fa un mes. No era de la FCF sinó d’una empresa privada i venien tot d’equips de futbol base d’alemanya, frança, Irlanda… Era organitzat per una empresa privada i demanaven àrbits federats d’FCF. Ens pagàven 5 dies d’hotel pensió complerta, els partits i els desplaçaments. Va ser molt èpic aquelles vacances arbitrals a Malgrat de Mar, jo i el company de Sabadell vam conèixer àrbits de tota Catalunya i de seriosos no tenien res! Ens vam fer un fart de riure, a les nits fins les 4 del matí donant-ho tot de farra a les discos maresmenques d’aprop de l’hotel i l’endemà a les 7, en peu i cap als camps a arbitrar. Va ser emocionant quan em van donar la final del Sots 17, al camp gran, amb els altres equips del torneig mirant la gran final, el meu 1er partit amb àrbits assistents. Tota la parafernàlia muntada per la final realment motivava, vaig haver-me de mullar a pitar un penal a 5 mintus del final. Bonica experiència.

Com veus el futur del futbol femení en general?

Ha d’anar cap a millor. Cada any que passa els estereotips moren una mica més i més noies s’apunten a jugar a futbol. Crec que la creació d’una sola lliga de 1ª Divisió Femenina fa que es pugui centrar més atenció mediàtica en aquesta, que es puguin televisar partits i que el nivell sigui més elevat. Així es potencia el valor del Futfem i fa que més noies vulguin jugar a futbol, augmentant el nivell.

Sóc optimista, tot i que jo sempre he defensat el futbol mixt. Si una noia és prou bona, no crec que estigui bé privar-la de jugar a la 1ª Divisió (masculina).

I sobre el futur del futbol en general a la ciutat?

No es pot anar a pitjor. En futbol base, només és digne el Mercantil. Una ciutat com Sabadell sense cap juvenil més enllà de preferent és molt pobre. Sort que s’han pujat dos equips a 2aCatalana, abans era deplorable, ara només trist. Però tot i això, sembla difícil que una cosa tan dolenta pugui empitjorar. Han desaparegut molts clubs en els darrers lustres, i això ha d’haver servit per enfortir els que queden.

Per tant, només m’espero ascensos i èxits en els propers anys!