Entrevista a Natalia Pinto, portera del CE Sabadell (Part I de II).

Un dels fitxatges d'aquesta temporada, Natalia Pinto.

Avui us presentem una entrevista a Natalia Pinto, una de les dues porteres del femení sènior del CE Sabadell FC, una jugadora amb unes qualitats indiscutibles com son l'anticipació, l'esforç, el treball i la qualitat innata per ser entre els tres pals d'una porteria, que a la qual, ja fa anys, quan jugava a la cantera del RCD Espanyol ja despertava força admiració entre alguns dels que portem aquesta plana. 

Com vas descobrir el futbol? 

Jo de petita jugava a bàsquet a l'equip de l'escola i era bastant bona, el millor d'això era que a les hores del pati no feia res més que jugar amb tots els nens de la meva classe a futbol. No entenia el perquè fins que em vaig adonar que el meu esport no era el bàsquet, no em sentia alegre, no m'omplia. 

Als 7 anys vaig deixar el bàsquet per passar a jugar en un equip de nens al meu barri, una penya del Barça, la Penya Barcelonista Penitents (Actual Penya Barcelonista Villaverde-Penitents). Vaig començar sent jugadora i també em vaig adonar que no m'omplia, que aquest no era el meu lloc, un dia i ho recordo bé, vaig mirar cap enrere i em van brillar el ulls, jo volia ser aquell jugador d'allí al fons ficat entre els pals. Així va ser. 

Quan vas ser conscient que també existia el futbol femení? 

Jo seguia jugant amb els nois en l'equip, no me'n recordo bé de l'edat, crec que amb 12 o 13 anys, i un dia, vaig tenir un partit fora, recordo bé que el meu pare en sortir d'aquest partit es va apropar amb un home. Aquest home era l'entrenador de porters del RCD Espanyol de l'escola, vaig tenir sort perquè era algun pare del partit d'abans que hi va haver en començar el nostre. Em va dir que era increïble, que no tenia por i que fos cap al RCD Espanyol amb les noies a provar. 

Exercint de portera amb el seu primer equip, la PB Penitents.

Com arriba la possibilitat de jugar en el CE Sabadell? 

Jo vaig deixar el futbol fa un any o dos més o menys, ara tinc 19 anys. Bé, doncs em va dir una amiga que jugava a un equip, la U. At. Horta, que necessitaven portera i que allà dins els entrenadors i les companyes s'ho passaven molt bé, em va costar prendre una decisió clara, però la meva consciència trobava a faltar totes aquestes situacions, i a mi no m'importava on anar, jo només buscava una diversió, un temps lliure de desconexió i gràcies a això vaig prendre la millor decisió.

Després de passar una temporada magnífica em van arribar moltes propostes de molts equips, però dos em van cridar l'atenció, la de la EF Montcada i la del CE Sabadell. Ara actualment estic vivint una altra de les millors decisions que pogut fer, com l'anterior. Em sento molt plena i orgullosa del que ha fet el CE Sabadell i totes les meves companyes. 

Com veus a l'equip? Quins creus que seran els rivals més perillosos en la lluita per la primera plaça? 

Veig l'equip com una cosa molt gran, una cosa que hem fet nosaltres, una cosa que ha crescut a poc a poc, dia a dia. Per mi és obvi això, la lluita per la primera plaça és costant, els equips més forts són pràcticament tots, hem fet del Sabadell alguna cosa com he dit abans gran i qualsevol equip amb només jugar contra nosaltres es motiva i es fa fort. 

Quins creus en canvi que seran els equips que hauran de lluitar per evitar el descens? 

Crec que el CF Barceloneta, el CE Seagull i la UE Rubi hauran de posar totes les forces per seguir lluitant, perquè 11 contra 11 en 90 minuts, ningú és més ni menys i en el futbol tanques els ulls i en un moment, poden estar les coses canviades. 

Quins partits creus que poden ser els més difícils per a vosaltres? Per estil de joc, per qualitat de plantilla? 

Per a nosaltres, com diu el nostre entrenador, cada partit és una final i si s'aturés ara la lliga aquest seria el resultat. Tots els equips vénen amb les ànsies de guanyar el guanyador, al primer. Jo també tindria aquestes ànsies i lluitaria a més no poder per guanyar i tenir la satisfacció d'haver guanyat el millor, així que tots els partits se'ns fan difícils. 

Contra quin equip és per tu un partit especial? Hi ha algun rival que et motivi més que altres? 

Pot semblar estrany però no tinc ningun equip que m'emociones especialment jugar, tots els partits que jugui me'ls porto jo després al meu cap i és una cosa que per a mi és motiu d'alegria, el més gran que es pot tenir.

La porteria és la posició més exclusiva sobre el camp. Una errada es quasi sempre un gol, i un encert, a vegades no és gaire recompensat, però per que vas començar a posar-te sota pals? Com et motives davant un penal en contra?

Com he dit anteriorment no m'omplia jugar corrent darrera d'una pilota, sempre posava ulls enrere, tenia curiositat i em atreia la posició de porter. Vaig decidir deixar de córrer i em vaig posar sota pals.

Sobre els penals, intento no pensar mai, em baso en els impulsos que té el meu cos i la meva ment en aquells moments. La concentració és màxima i alhora de cada un.

Demà, tindreu a les vostres pantalles la segona part de la entrevista.