Qualitat però també esperit de lluita (Foto: Pedro Salado).
Avui tenim l'entrevista a Mary Mayoral, 'Mayo' com és coneguda en el món del futbol, una jugadora que ha arribat aquesta temporada 2012/13 per a jugar en el mig del camp arlequinat i que a més va tenir l'honor de marcar el primer gol oficial d'aquesta temporada per a les arlequinades en el primer partit de Lliga, contra la CECF Les Garrigues.
Diuen que vas començar relativament tard en el futbol. Com vas conèixer aquest esport?
Des de molt petita vaig començar a fer esports en les activitats extraescolars i em vaig decantar per el bàsquet perquè en aquells anys sols es podia jugar a futbol amb els nens, cosa que ja feia quan el meu pare portava al meu germà, que és 1 any més gran que jo a entrenar al CE Mercantil i jo em posava a jugar amb ells, i també sempre anava a veure'l jugar, d'aquí la vena futbolista. Vaig estar jugant a bàsquet fins als 17 anys fins que vaig conèixer a una noia que jugava en un equip i em va dir que fos un dia a veure-la jugar, vaig anar-hi, i em va comentar si volia anar a provar, i l'endemà vaig aparèixer allí amb les botes del meu germà, unes Tiempo negres 'viejunas' i allà em vaig quedar. Vaig intentar compaginar el bàsquet i futbol aquell mateix any però no podia, així que em vaig decidir per el futbol com hobbie fins ara.
En quin equip vas començar?
Vaig començar a jugar en el Rómulo Tronchoni que es va unir fa uns anys al Can Rull i que és diu avui dia com a CFU Can Rull Rómulo Tronchoni, que estava en 2ª Catalana Femenina. Després vaig jugar un parell de temporades més a la UE Castellar del Vallés, que jugava en 1ª Catalana Femenina. D'aquí em va fitxar el Cerdanyola del Vallès on vaig jugar 1 temporada a 1ª Catalana i a la següent pugem a 1ª Divisió nacional Femenina, en una categoria on tot és mes seriós, amb mes compromís. Vaig marxar del Cerdanyola perque es va acabar la meva etapa allà, després de gairebé 3 temporades i llavors el Llevant les Planas es va interessar en mi, on vaig jugar 1 temporada en Primera Divisió nacional i com que no vaig tenir molts minuts allà, vaig decidir baixar de categoria a Preferent amb el Sant Cugat, on no va anar tot com creia que m'aniria i desprès de 4 mesos em vaig decidir prendre'm un temps, fins que aquest passat Juny, que vaig començar a provar amb el CE Sabadell FC i al final em varen fitxar.
Desprès d'haver jugat a Segona Divisió Nacional i a Preferent Catalana, que creus que pots aportar al CE Sabadell?
En primer lloc volia recalcar, que per mi, portar l'escut del Sabadell, de la meva ciutat de naixement, és alguna cosa molt especial. Aquest any el que puc aportar al meu equip és la meva experiència esportiva, la meva manera de jugar i de veure el futbol. Jugar amb el cor és el que els vull transmetre. Intentaré aportar aquest granet de sorra perquè entre totes puguem aconseguir-ho.
Fins a on creus que pot arribar aquest equip?
Jo penso, és més, sento que aquest any, aquest equip, el qual estic orgullosa de formar part, tenim molt clar el que volem aconseguir. Això és com la vida mateixa, tu et marques un objectiu i vas a lluitar per arribar a aconseguir-ho! Doncs això és el mateix, com diu el nostre tècnic, cada partit és una final, amb tot això, vull dir que aquest any aspirem a ascendir de categoria, és l'única cosa que puc dir fins ara i convençuda que ho aconseguirem si seguim amb la mateixa il·lusió.
Quins creus que poden ser els favorits per acabar en les primeres places de la categoria?
Pel que m'he pogut informar fins ara dels equips de la categoria i pel que he escoltat per part de les meves companyes, l'equip favorit segueixo pensant que és el nostre, però serà dur i vaig a mullar-me una mica, els que més sento que estaran a dalt son el FC Martinenc i el CE Manresa, que jo diria que seran els que ens acompanyin a dalt de la taula, però no he vist encara a tots els equips i a mesura que anem veient veurem a les nostres rivals.
Un control de bola excepcional (Foto: Pedro Salado).
Contra quins equips tens una motivació especial? En aquests partits normalment surts amb més confiança o més nervis a la gespa?
Bé aquest any l'equip que em motivi mes és el Cerdanyola del Vallés, ja que tinc 2 o 3 amigues en aquest equip, i em fa molta il·lusió jugar contra elles i la motivació és especial. En tots els partits, normalment surto impacient i nerviosa, encara que per aparença sóc una noia molt tranquil·la. La confiança la porta una mateixa per dins i ha de transmetre-la, junt a la seguretat per fora, perquè el grup estigui mes tranquil.
Quin tipus de partit en tota la temporada creus que serà el més difícil per al teu equip?
Tots els partits seran difícils, perquè sabem que tots els equips contraris d'aquesta temporada ens esperen impacientment. Sabem que parlen de nosaltres i també veiem a noies d'altres equips que venen a veure'ns, així que no destaco cap partit. Cap rival ens ho posarà fàcil, cal jugar-los tots.
Com veus el futur del futbol femení en general?
La veritat, és que cada vegada ho veig millor, però encara queda molt per treballar-hi. Quan jo vaig voler jugar a futbol amb 7 anys aproximadament, parlo de fa bastants anys, si no recordo malament, solament hi havia una categoria i molta diferència d'edat. Avui dia, a les nenes que els agrada el futbol, ja poden aprendre a jugar-hi de ben petitones, perquè quan siguin mes grans puguin arribar a ser grans jugadores. Estem en el nostre dret, i encara que siguem dones, abans de res som persones i ha d'haver-hi un respecte.
I com veus el futbol femení a la ciutat de Sabadell?
Sincerament el futbol femení ha crescut molt a Sabadell . Cada vegada hi ha més clubs que aposten per tenir equips femenins de categories inferiors que és per on es comença. Es podria fer més, però bé, a poc a poc. La cosa va bé i esperem que algun dia hi hagi una igualtat com en el masculí de categories per part de tots els equips de la ciutat.
Has jugat a la Selecció Catalana de futbol platja un Campionat Territorial, com va sortir la oportunitat i com va ser la experiència?
Personalment, jugar a futbol platja amb la Selecció Catalana ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Fa dos estius vaig tenir la sort d'estar en el lloc i el moment precís que em va oferir el destí i així va ser. El seleccionador estava allà i li va agradar alguna cosa del meu futbol. Em van brindar l'oportunitat d'anar fer uns quants entrenaments i vaig ser seleccionada per jugar el campionat. Va ser una experiència meravellosa i vaig tenir l'oportunitat de conèixer a molt bona gent, mai ho oblidaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada