L'esport que m'agrada, l'esport que ens agrada.

Primer article del nostre nou col·laborador, Mr. X.

L’esport que m’agrada, l’esport que ens agrada

És més freqüent cada vegada escoltar en els camps de futbol el típic tòpic de ‘El futbol no és només cosa d’homes’. No ens centrarem però, en els aficionats que visiten religiosament cada quinze dies l’estadi del seu equip per animar, sinó que ens fixarem en elles, en unes defensores del joc net, noble i que podem dir que fan honor a la samarreta que llueixen. Així doncs, gràcies a aquest blog que hores de son li treu al meu company Jordi i que ho fa desinteressadament, bé rectifico, ho fa per amor al futbol, seguirem parlant de futbol femení.

Nenes, noies, dones entrenen dues o tres vegades per setmana, en desigualtat de condicions, la majoria de vegades, que els seus companys masculins. Per què? No hi ha una resposta clara que serveixi per explicar-ho, a l’igual que no hi ha resposta clara al per què no he vist, en tot el que va de temporada, cap membre de l’àrea directiva veient un partit del CE Sabadell femení, sigui la categoria que sigui.

Per què des del propi club se li dóna l’esquena d’aquesta manera? Cal recordar que jugadores emblemàtiques del panorama espanyol com Laura del Rio o Adriana Martín han lluït amb honor la samarreta arlequinada arreu d’Espanya. Però, no fan el mateix jugadores com Gisela Vidal, Clàudia Poch, Laura Segura, Eli Martínez i així un llarg etcètera? Per què no es recolzen a aquestes futbolistes per igual?

Preguntes sense resposta i preguntes sense cap malícia. Però han de saber senyores i senyors, nens i nenes, que totes elles, des de l’equip més petit fins l’equip més gran, llueixen la camiseta amb honor i amb orgull representant el nom de Sabadell. I estem d’enhorabona. El Juvenil/Cadet s’ha proclamat campió de la 2a divisió. Jugadores com Clàudia Poch, Marta Gimeno, Marta Póveda, Laura Segura i un llarg etcètera han gaudit jugant a futbol, fent l’esport que més els hi agrada i defensant els colors que porten al cor. Repeteixo, estem d’enhorabona, perquè tenim base, molta base pel futur i donat les circumstàncies actuals, el futbol base és molt més important del que sembla. Cuidem-lo i celebrem, d’aquí uns anys, que la inversió que s’està fent actualment ha donat els seus fruits.

Això sí, deixem treballar, no tinguem pressa, perquè tot s’ha de madurar. Treball, esforç, humiltat... són les premisses d’aquest equip que ha fet, fa, i farà, HONOR AL SABADELL.

No voldria acabar sense felicitar al Jordi Romagosa per la seva gran tasca que porta realitzant des del setembre del 2011. Ell fa gran el futbol femení.

Així doncs, m’agradaria despedir-me donant-vos les gràcies per llegir això i convidar-vos a llegir les properes.